La paraula més polisèmica que he trobat mai

Si acabas d'arribar a Catalunya o acabas de començar a estudiar català, la paraula cap pot ser molt confusa. La sentiràs a la televisió i a les notícies (el cap d'estat, el cap de govern) i també al carrer (Bon cap de setmana! o Vine cap aquí ara mateix!). La sentiràs quan la gent es queixi (Ara no, que em fa mal el cap) però també al mercat (Ho sento, no me'n queda cap) i quan els teus professors i professores del CNL facin tot el possible perquè entenguis que No tinc ningun llibre* en català no significa res. A més, també tenim un cap a la feina, però el meu cap preferit és el Cap de Creus.
I és que, si tens el cap a tres quarts de quinze, potser és difícil tenir en compte tot el que una única paraula pot significar. Al cap d'uns mesos, però, t'acostumaràs i veuràs que tot el que no tenia ni cap ni peus ho començaràs a saber pel caps dels dits. Ara bé, cal tenir paciència i recordar que val més ésser cap de sardina que cua de pagell i no escalfar-se gaire el cap, sinò gaudir de la vida i esperar postes de sol i caps de setmana.

Molt bona Setmana Santa! I tireu pel cap que vulgueu, que mereixeu unes bones vacances!

Esmorzar a Barcelona

Sense cap mena de dubte, el meu àpat favorit del dia és l'esmorzar. M'encanta fer-lo a casa meva o al
carrer, a una bona cafeteria.
Si esmorzo a casa, preparo suc de taronja, fruita amb iogurt, cafè o una infusió i unes bones torrades de pa integral de llavors amb oli d'oliva, tomàquet, all, formatge, alvocat i pit de titot. Abans, fa uns anys, hi posava un bon pernil, però ara no puc menjar porc perquè sóc al·lèrgica. Si tinc temps, puc passar una hora esmorzant tranquil·lament, xerrant i gaudint del menjar. Sóc una dona de bones costums i a més em cuido molt. De vegades, especialment el cap de setmana, m'agrada també fer l'esmorzar fora de casa perquè quan no he d'anar a la feina sóc molt gandula; res millor per començar el diumenge que una terrassa al sol al meu barri, a una plaça maca i tranquil·la, un bon esmorzar i bona companyia (potser també unes ulleres de sol per dissimular la falta de son). Fins aquí, estic segura que molts hi estaran d'acord.
Quan vaig arribar a Barcelona no sabia gaires coses sobre Catalunya (jo pensava que sí, però no) i pel que fa a l'esmorzar, he de dir que no m'havia preguntat mai si seria diferent del que estava acostumada. Tractant-se del país del pa amb tomàquet, m'imaginava torrades de pa de pagès català pertot arreu, més grans que els plats, sucades amb tomàquet, i potser un festí de tota mena de botifarres (encara que jo no pugui menjar-les). Doncs no. Jo no sé com és el típic esmorzar a Catalunya, però estic segura que no és un cafè amb un bikini o una pasta per tres euros. De vegades demanes torrades al bar i et diuen que sí en tenen, i quan ja has començat a salivar, hi tornen amb Panrico amb confitura de maduixa. Els barcelonins deuen anar massa de pressa per apreciar les bondats d'un esmorzar complet, perquè encara no he trobat cap bar amb un esmorzar de debò enlloc.
De moment seguiré a la caça del desaparegut esmorzar tradicional català a Barcelona. Si algú l'ha vist, que m'avisi!

Salutacions famolenques! ;)

Avui menjarem fideuà!

A la meva classe de català, fins i tot al profe, ens agrada menjar molt i de qualitat, per això hem fet un petit recull de receptes de cuina senzilles. Ja que el nostre professor ens va demanar consensuar quins plats treballaríem en parelles, en vam fer una llista entre tots. Jo volia treballar la recepta d'alguna cosa bona i típica de Catalunya, no gaire difícil de preparar, i me'n vaig recordar d'una fideuada que vaig tastar al Bar Bitàcora, a la Barceloneta. Aquella fideuada estava per lleparse'n els dits i no vull comparar-la amb la meva, però me'n va donar la idea. L'he fet a casa i aquesta és la meva versió de la meravellosa fideuada del xef de la Barceloneta, corregida pel meu profe i amb tots els pronoms que m'havia deixat =D.

RECEPTA DE FIDEUADA:

Ingredients per a 4 persones

- 500 gr. de fideus foradats o cabell d'angel
- 2 grans d'all
- 1 ceba
- 250 gr. de gambes
- 250 gr. de cloïsses
- 250 gr. d'anells de sípia
- 3 tomàquets
- 1 l. de brou de peix
- sal, pebree i oli d'oliva
- vi blanc

Doneu un cop amb la fulla d'un ganivet als dos grans d'all sense pelar i poseu-los a la paella amb un raig d'oli d'oliva. Torreu-hi els fideus a foc mitjà i reserveu-los.

Sofregiu la ceba, la sípia i les gambes i, després d'un parell de minuts, afegiu-hi els tomàquets ratllats i un raig d'un bon vi blanc. Deixeu que sofregeixi fins que tot es concentri bé i s'hagi evaporat pràcticament tot el líquid i tingui un color vermell fosc.

Afegiu-hi els fideus i barrejeu-los bé amb el sofregit. Cobriu-ho tot amb el brou de peix i poseu-hi sal. Afegiu-hi les cloïsses i espereu que s'evapori el líquid. Deixeu la vostre fideuà reposar tapada cinc minuts i serviu-la amb una mica d'allioli i pà amb tomàquet.

Com que el meu pare fa molts arrossos, sé que cal tenir una bona paella per fer aquests plats, es nota molt la diferència i a més és més fàcil de cuinar. Així i tot, crec que és un plat que qualsevol persona pot preparar a casa; jo no cuino gaire i crec que l'he fet bastant bé!

Que aprofiti! Fins aviat =)

El correbarri, m'encanta!

 

M'encanta córrer. Conec molta gent que diu que córrer és de covards, però a mi quan corro em sembla que volo, em sento viva, forta, capaç, valenta... i feliç! Per això, aquest estiu vaig començar a entrenar de veritat, aprofitant les vacances per fer de l'esport un hàbit. M'he proposat unes quantes metes per abans dels 35 (que ja els tinc a prop), i córrer la Mitja Marató de Barcelona el 14 de febrer n'és una (3 dias abans dels 35 és abans dels 35, oi?). Fins que arribi el dia de Sant Valentí, hauré de entrenar molt, menjar bé i de vegades anar a alguna cursa de 10 quilòmetres (fins ara la meva distància favorita) per anar sentint l'ambient de competició i mantenir-me activa.

Així que el passat 4 d'octubre vaig participar al Correbarri, una cursa organitzada pel Club Natació Atlètic-Barceloneta que enfrenta als 10 districtes de Barcelona. Cada districte porta una samarreta d'un color diferent i, a més dels primers classificats per categories i per districtes, hi ha un barri guanyador. Naturalment, jo vaig córrer pel barri de Gràcia (que va ser el cinquè a la classificació per districtes) i vaig gaudir com una nena petita. Tot i que no havia dormit gaire bé perquè estava una mica nerviosa, el recorregut és molt planer i vaig fer la meva millor marca als 5 i als 10 quilòmetres! Crec que la meva cara de satisfacció ho explica tot. L'any que ve repetiré segur.

Aquest any han tornat a guanyar els de Sant Martí, que han guanyat totes les edicions del Correbarri fins ara. Está clar que és un barri de campions, però m'agadaria saber què els donen per esmorzar. Pot ser que hi hagi alguna cosa a l'aigua de l'aixeta que els dóna superpoders?

I jo, ja estic pensant en la següent, probablement la Rexona Street Run el 29 de novembre, i espero poder tenir fotos de l'arribada.

Les mans a dalt si heu fet marca!

La vella més vella de totes les velles de la ciutat

La vella més vella de totes les velles de la ciutat és petita, de metall i viu a Vic, o aixó diu la inscripció d'aquesta escultura de la Plaça Gaudí. La Capgrossa Vella, la dona representada en aquesta figura, té més de 150 anys i és una de les estrelles protagonistes de la Festa Major de Vic. És també coneguda com a la Mare del Nen i la Dona del Merma i l'any passat l'hi van dedicar aquesta estàtua commemorativa pel seu aniversari.
A la mà dreta, hi porta el xurriac, que jo pensava que era només un ventall, però servia per obrir pas als gegants durant les cercaviles, em sembla que xurriaquejant, però espero que no! Jo crec que recorda una mica la Doña Rogelia de la Mari Carmen, oi?

Calçotades pertot arreu

Si encara no saps què és una calçotada, corre pressa que hi vagis a una aviat, perquè la temporada de calçots està a punt d'acabar. Jo, que ja he dit en alguna ocasió que la gastronomia catalana és un aspecte cultural que m'encatarà explorar, hi he anat a tres, i com que a mi m'agrada molt menjar i beure, m'ho he passat genial a totes.

Els calçots són una varietat de cebes tendres, molt llargues i molt suaus, que es mengen cuits en un foc viu i amb salsa romesco. A mi m'encanta perquè s'ha de treure la pell, que queda negre i t'embruta les mans, i s'han de menjar així...

La veritat és que t'embrutes molt, per això de vegades et donen un pitet i guants, però és una experiència molt divertida. A més jo sempre aprofito per integrar-me i parlar en català i he conegut molta gent molt interessant. A la calçotada del Carrer del Progrés vam conèixer una senyora de Cadis que portava 50 anys a Barcelona!

Hi ha moltes opcions per anar a menjar calçots dins i fora de Barcelona, però les meves calçotades favorites són les que fan les associacions de veïns i veïnes als carrers dels seus barris. És una activitat molt recomanable i com que nomès hi ha calçots 3 o 4 mesos a l'any s'hi respira un ambient molt especial. A més a més, aquestes cebes estàn molt bones i la salsa és espectacular. Haríeu d'anar a una calçotada abans de que acabi la temporada!

Sense tu no puc viure

No, no és una declaració d'amor, encara que sí que podria ser-ho, però no. Sense tu no puc viure és una frase molt senzilla que m'agrada d'una cançó de Lax'n'Busto, Amb Tu. Des de que aprenc català, escolto molt sovint musiqueta en català i normalment em deixo aconsellar pels catalans que conec (però no cal que siguis català per recomanar-me alguna cançó) i crec que Lax'n'Busto és el que més m'han recomanat des de que vaig arribar a Catalunya. A mi m'agraden, i es veu que la gent els estima molt!

He trobat aquest vídeo a YouTube i m'ha agradat perquè hi parlen una mica abans de començar a cantar i perquè hi ha alguns comentaris de fans que són interessants si voleu aprendre a parlar de música en català, com curiositat. També he trobat la lletra (tot i que jo encara no puc jutjar si està ben escrita o no gaire); si us ve de gust cantar, o només llegir i escoltar, crec que és una molt bona forma de practicar la comprensió auditiva.

Jo em quedo amb un parell de frases que m'encanten:

Toca'm com tu saps, ningú en va saber tant i
fes que voli el temps, que tinc el món sencer.

Tu, em mires, i jo,
no puc pensar en res més que
com ets d'important.
Amb tu jo em vaig fent gran
ja no em passa pel cap res on no hi ets,
ja no espero trobar-me amb ningú més.
I jo, hi ha cops que no et puc mirar,
no sigui pas el cas que em passi d'estimar.
Jo no et vull cansar, si m´has de carregar
fes-ho perquè tu vols, fes-ho de gust
que jo vull per sempre d'estar amb tu.

Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te'n vas,
te'n vas sol.

I no cal que facis res, que ja ho fas tot.
Toca'm com tu saps, ningú en va saber tant i
fes que voli el temps, que tinc el món sencer.
Vull oblidar-me ja d'imaginar
somnis que sé que no arribaran.

Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te'n vas,
te'n vas sol.

Desperto i veig que tu hi ets,
que cada dia és un dia més,
que puc ser lliure,
sense tu no puc viure.

Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te'n vas,
te'n vas sol.

Avui res més. Que tingueu una molt bona setmana i una molt bona entrada de la primavera!
I molts petons.