M'encanta córrer. Conec molta gent que diu que córrer és de covards, però a mi quan corro em sembla que volo, em sento viva, forta, capaç, valenta... i feliç! Per això,
aquest estiu vaig començar a entrenar de veritat, aprofitant les
vacances per fer de l'esport un hàbit. M'he proposat unes quantes metes
per abans dels 35 (que ja els tinc a prop), i córrer la Mitja Marató de Barcelona el 14 de febrer n'és una (3 dias abans dels 35 és abans dels 35, oi?). Fins que arribi el dia de Sant Valentí, hauré de entrenar molt, menjar bé i de vegades anar a alguna cursa de 10 quilòmetres (fins ara la meva distància favorita) per anar sentint l'ambient de competició i mantenir-me activa.
Així que el passat 4 d'octubre vaig participar al Correbarri, una cursa organitzada pel Club Natació Atlètic-Barceloneta que enfrenta als 10 districtes de Barcelona. Cada districte porta una samarreta d'un color diferent i, a més dels primers classificats per categories i per districtes, hi ha un barri guanyador. Naturalment, jo vaig córrer pel barri de Gràcia (que va ser el cinquè a la classificació per districtes) i vaig gaudir com una nena petita. Tot i que no havia dormit gaire bé perquè estava una mica nerviosa, el recorregut és molt planer i vaig fer la meva millor marca als 5 i als 10 quilòmetres! Crec que la meva cara de satisfacció ho explica tot. L'any que ve repetiré segur.
Aquest any han tornat a guanyar els de Sant Martí, que han guanyat totes les edicions del Correbarri fins ara. Está clar que és un barri de campions, però m'agadaria saber què els donen per esmorzar. Pot ser que hi hagi alguna cosa a l'aigua de l'aixeta que els dóna superpoders?
I jo, ja estic pensant en la següent, probablement la Rexona Street Run el 29 de novembre, i espero poder tenir fotos de l'arribada.
Les mans a dalt si heu fet marca!
