L'Artesà

Dilluns passat vam anar a visitar el Centre Artesà Tradicionàrius amb la classe de català. Per a nosaltres va ser una d'aquestes ocasions que a mi m'encanten per parlar en català fora de l'aula (que sí, que ja ho sé, que sóc molt pesada). Ens vam presentar, i en Jordi, el fundador, un senyor molt amable, ens va ensenyar el centre i ens va explicar tant la história del C.A.T. com què hi fan. A més, jo m'ho vaig passar força bé.

El C.A.T. és una iniciativa de l'Associació Cultural TRAM (una associació de músics i persones interessades en promocionar la música i la cultura tradicional catalana) i organitza cada any de gener a març el Festival Tradicionàrius, una mostra de música tradicional dels països de llengua catalana. També tenen un programa regular de concerts, balls, sessions d'improvisació, tallers d'aprenentatge d'instruments (i quins instruments!) i de danses tradicionals catalanes i d'arreu del món. Si us agrada la música o la dansa (o totes dues), potser és un lloc que hauríeu de descobrir aviat, si encara no ho heu fet. I si a més sou alumnes del CNL de Barcelona teniu descompte per a les activitats i els concerts!

Però el C.A.T. és més que música i tradició. És un lloc de trobada, d'intercanvi i d'acolliment, especialment per als que aprenem català. Una de les seves activitats és el taller de conversa que hi fan cada dimecres a les set de la tarda; pots parlar en català i aprofitar per conèixer gent i fer un cafè, una cervesa o un vermutet. A més, després de la conversa hi ha música en directe... jo crec que és molt bona idea per passar una tarda de dimecres.

Una cosa que no sabia, i que ens va explicar en Jordi durant la visita, és que el Paco Martínez Soria havia viscut des de la seva infància a la Vila de Gràcia i que havia començat la seva carrera artística al grup de teatre de L'Artesà, on també va conèixer la seva dona. Fins i tot van casar-se a l'església de la Plaça de la Virreina, fins ara la meva plaça favorita de tot el barri. Si no em creieu, mireu! Va ser una agradable sorpresa, perquè a mi sempre m'ha encantat el Paco Martínez Soria i, des de que el vaig veure per primera vegada, el barri de Gràcia em sembla una passada. Ara tot junt m'agrada més encara! =D

I ara què? Ens veiem al C.A.T.?

Bon dia i molts petons a tothom!

Jo sóc l'Elena

Bon dia a tothom!

Em dic Elena i sóc d'Andalusia, de Cadis més concretament, però fa set mesos que visc a Barcelona. La meva llengua materna és el castellà, o més aviat l'andalús, que es podria dir que és una varietat dialectal d'aquell (es podria dir i jo ho dic, encara que hi ha molta gent que té una opinió diferent, però no vull començar-ne una discussió, de moment... XD). Tinc trenta-quatre anys (encara no m'importa dir-ho...) i estudio català al CNL de Barcelona.

M'agrada la fotografia, fer esport (tot i que ara mateix no en faig gaire perquè sóc molt gandula i em costa sortir a córrer com si les meves cames fossin de plom), els idiomes, menjar i beure, i la música, entre d'altres cosas.

Una cosa que m'agrada moltíssim ara mateix és parlar en català, sí, i per això he començat aquest blog (ja he llegit molt sobre si s'ha d'escriure blog o bloc, i jo em quedaré amb la primera). Aprofito cada oportunitat per practicar-lo (el català), encara que de vegades em fa vergonya, i m'encantaria aconseguir parlar-lo i escriure'l perfectament... o el millor possible.

Amb aquest blog, vull compartir les meves impresions i reflexions sobre Catalunya, Barcelona, el meu aprenentatge de la llengua catalana (que vaig començar fa cinc mesos) i de Catalunya i la cultura catalana en general, dels catalans i les catalanes, a més de qualsevol cosa sobre la meva experiència a Catalunya, com una finestra al món d'aquesta andalusa que s'atreveix a escriure en català i que pensa que, potser, Andalusia i Catalunya no són tan diferents.

Així, tots els comentaris, les correccions i les opinions respectuoses seran benvinguts i, de fet, us convido a tots y totes a participar-hi; si tu tambè aprens català, si fas de professor o professora de català, si ets andalús o andalusa a Catalunya (que ja sabem que n'hi ha molts) o si simplement passaves per aquí, em faria molta il·lusió la vostra participació :)

Per terminar, per què Mel i Mató? =D. Ja he dit que m'agrada menjar i beure, i una de les coses que m'encanta menjar des de la primera vegada que el vaig tastar és aquest postre. Tambè m'agrada molt el pa amb tomàquet, però Mel i Mató em semblava molt més poètic com a títol. Crec que la cuina catalana és un aspecte cultural que m'encatarà explorar...

Si us plau, gaudiu i compartiu =).

Molts petons!