dimarts, 24 de març del 2015

Calçotades pertot arreu

Si encara no saps què és una calçotada, corre pressa que hi vagis a una aviat, perquè la temporada de calçots està a punt d'acabar. Jo, que ja he dit en alguna ocasió que la gastronomia catalana és un aspecte cultural que m'encatarà explorar, hi he anat a tres, i com que a mi m'agrada molt menjar i beure, m'ho he passat genial a totes.

Els calçots són una varietat de cebes tendres, molt llargues i molt suaus, que es mengen cuits en un foc viu i amb salsa romesco. A mi m'encanta perquè s'ha de treure la pell, que queda negre i t'embruta les mans, i s'han de menjar així...
La veritat és que t'embrutes molt, per això de vegades et donen un pitet i guants, però és una experiència molt divertida. A més jo sempre aprofito per integrar-me i parlar en català i he conegut molta gent molt interessant. A la calçotada del Carrer del Progrés vam conèixer una senyora de Cadis que portava 50 anys a Barcelona!

Hi ha moltes opcions per anar a menjar calçots dins i fora de Barcelona, però les meves calçotades favorites són les que fan les associacions de veïns i veïnes als carrers dels seus barris. És una activitat molt recomanable i com que nomès hi ha calçots 3 o 4 mesos a l'any s'hi respira un ambient molt especial. A més a més, aquestes cebes estàn molt bones i la salsa és espectacular. Haríeu d'anar a una calçotada abans de que acabi la temporada!



20 comentaris:

  1. No t'ho creuràs, però aquest any encara no he menjat calçots! El dia que hi havia d'anar es va posara a ploure i ho vam haver d'anul·lar. Quina pega. I això que m'encanten! Ara bé, t'escric per puntualitzar una cosa important del teu article: com goses dir-li varietat de ceba al calçot, això és un sacrilegi! No té res a veure amb una ceba. Pensa-hi la propera vegada que en mengis, o el calçot s'enfadarà et produirà gasos, de manera que t'agafarà un mal de panxa de mil dimonis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer de tot, gràcies pel comentari! M'agrada molt rebre visites i saber què penseu de tot el que escric aquí.
      Jo aquest any només he menjat calçots dues vegades. Potser aniré a una calçotada més abans de les vacances! He de dir que havia trobat més d'una referència a les cebes tendres abans de publicar aquesta entrada, però potser hauria de rectificar. Moltes gràcies per la puntualització!

      Elimina
  2. Calçotada siiiii!
    M'encanten els calçots però el que més m'agrada de les calçotades és que sempre es fan amb molta gent, normalment al voltant de les calçotades es troba la cultura de ser-hi i menjar tots plegats encara que no coneguis al del teu costat.
    Per acabar m'agradaria dir que he mirat per curiositat la definició de "Calçot" en el diccionari i diu textualment: "grills de ceba blanca cultivats especialment per a ésser menjat al caliu" ��
    Alicia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alicia!

      Potser hauríem de fer una calçotada amb la classe per practicar la cultura de menjar tots plegats i conèixer-nos millor.

      Un punt per a les cebes!

      Elimina
  3. LES CALÇOTS
    Un bon descobriment per un camperol de valls a finals del segle XIX.BONISSIMS!!!!

    ResponElimina
  4. En primer lloc, estic d'acord amb Elena.
    ÉS UNA CEBA !!!!!!!!!!!!!
    Aquesta varietat de ceba tendra és filla de cadascun dels brots de la ceba blanca tendra tardana de Lleida. Una vegada enterrada la ceba mare, cadascun d'aquests brots donarà lloc a un nou bulb que el pagès, amb la paciència del Sant Job, enterrarà, taparà- calçarà- per impedir que la llum fregui a la nova cebolleta o calçot. D'aquesta manera s'aconsegueix el blanc immaculat, el sabor dolç i la tendresa que caracteritzen a aquestes.
    Cal dir que es mengen arrebossades o a la brasa, acompanyades d'una salsa romesco, un porró que no estigui mai quiet i una mica de cansalada en les seves versions més sofisticades, constitueix un festí para milers de persones que acudeixen en romiatge a Valls l'últim diumenge de gener. És el banquet més popular de l'any, aquí el ric i el pobre comparteixen taula de hule, porten gegantescs pitets, s'ensutjen els dits i els repeteix l'all a mitjan tarda.
    Haig de dir que la primera vegada que vaig assistir a una calçotada, fa ja mu!!!!!!!!!chos anys. Vam ser una quadrilla d'estudiants de “allà dalt” (del Nord) i un d'ells va definir a aquesta festa, “ a un m'acordo” com, una catalana forma de comunisme alimentari que estima el burgès, el proletari i el camperol sempre que el vi sigui del país i les butifarres no estiguin molt fetes.
    Animo i a provar-les, que aquesta festa està molt bé

    Ferran

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per participar-hi, Ferran.

      Dos punts per a les cebes! ;)

      Elimina
  5. Hola a tohom!
    Per començar vull felicitar-te pel bloc Elena, està molt "currat".
    Pel que fa al tema dels calçots necessito reflexionar una mica ... personalment (i sense voler ofendre a ningú), penso que el calçot és quelcom més que "grills de ceba blanca", és la demostració de la intel•ligència gastronòmica d'aquesta terra nostra, de com es pot convertir un "grill de ceba" en una "delicatessen" gastronòmica ...
    En poques paraules i per acabar, us aconsello humilment que aprofiteu que som a Catalunya i procureu gaudir dels meravellosos calçots, el pa amb tomàquet (sagrat) i l'all-i-oli ...
    Fins aviat!

    Ricard

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ricardo. M'alegra que t'agradi el bloc.

      M'encanta la teva reflexió! Hi estic d'acord, és una mostra de intel·ligència gastronòmica i cal tastar-los més d'una vegada. Aprofiteu, que s'acaba la temporada!

      Elimina
  6. Hola amics,

    Aquest any he anat a dues calçotades i ambdues m'han agradat molt. A més a més de trobar deliciosa aquesta mena de ceba tendre (i taaaant que és un tipus de ceba dolça), és una festa força divertida per trobar amics i familiars.

    Una d'aquestes trobades, en vam fer a un menjador popular al mig de Collserola, i com havia arribat massa d'hora, em van posar per preparar els calçots. Deunidó el camp d'opinions tan diverses. Uns amics em deien de treure els pols amb les mans i tallar les arrels i les puntes de les fulles amb un ganivet, mentre que altres amics deien que s'havia de posar al foc tal qual obries el paquet.


    Després d'això m'he decidit que a la següent els hi portaré llimona i "cachaça" i em posaré a fer "caipirinhas". Segur que és una meravellosa i potent combinació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina magnífica idea, Isabella!
      M'encantaria tastar aquesta meravellosa i potent combinació, espero que no ens acusin de sacrílegues! Calçots amb un porró de caipirinha... Què en penseu, companys? Molt multicultural, oi?

      Elimina
  7. Estic d'acord amb tu Elena, les millors calçotades són les calçotades populars, al carrer amb taules llargues i plenes de veïns i veïnes que es reuneixen al voltant d'un plat tan simple com una ceba tendra... tot i que pensant-ho bé, no és tot tan senzill... per acompanyar la ceba has de comptar amb la salsa de calçots, i no tothom aconsegueix trobar-li el seu punt quan la prepara, però que quan ho fan, el calçot es pot convertir en una experiència gairebé sublim. [Jimena]

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé, Jimena.

      Estic molt d'acord amb tu. No és tan fàçil, però quan surt bé, el calçot es pot convertir en una experiència sublim.

      Gràcies pel teu comentari!

      Elimina
  8. Hola, amics de les calçotades,
    Que gran producte de la terra!saludable,econòmic, i fàcil de preparar.
    He de reconèixer als Catalans i Catalanes el mèrit d'enaltir aquest senzill producte. Ben fet!
    Jo vinc de Navarra i allí també mengem cebes tendres cuinades al foc dels ceps, però sense cap tipus de salsa, només amb una mica de sal.
    L'any proper vindran més calçotades i millores,segur.
    Ana Andiano.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per participar-hi, Ana!
      Ja tastarem les cebes tendres de Navarra!

      Petons.

      Elimina
  9. Hola companys!!!!

    Elena et felicito bonica, escrius molt bé, ja m´agradaria a mi...

    I d´altra banda respecte al tema dels calçots, e d´afegir que al meu marit li agraden molt les fruites i verdures, però mai en trobat l´ocasió d´anar a cap trobada d´aquestes, però els hem fet aquí a casa rostits al forn i no han sortit molt bé, però ens els hem menjat jijiiji. Pel que fa a la salsa, deliciosa sens dubte, hem provat també a fer-la i a sortit comestible, però la que venen artesana, esta per lleparse el dits.

    Isabella jo m´apunto amb tú, a les caipirinhas, jo penso que l´important d´aquestes celebracions es conèixer gent nova i respectar les costums de tots i així sempre s´organitzessin apats agradables.

    Vinga amics orgatizem una calçotada tots plegats!!!

    Petons,

    MªRosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rosa!

      M'agrada la idea d'organitzar una calçotada tots plegats! Vinga, abans que s'acabi la temporada! ;)

      Petons!

      Elimina
  10. Renoi, tot el que he après sobre calçots llegint aquest bloc!!!!

    La veritat és que no sé molt sobre calçots, però si sé que estan molt bons i que per a mi el millor és la salsa romesco. Me la menjaria a cullerades si no fos per que després em feria mal la panxa!!!

    Als meus nens no els agraden massa. Per això normalment anem a fer una calçotada a un restaurant que hi ha a l’escola d’hípica de Montjuic. D’aquesta manera els nens estan contents perquè malgrat que no mengen calçots demanen altres coses i veuen el cavalls.

    Natalia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Natalia!

      A mi també m'encanta la salsa romesco. Aquí tens una recepta, a veure si podem fer-la igual de bona! ;)

      https://youtu.be/Z48mc0DRuSQ

      Molts petons!

      Elimina