dimecres, 16 de març del 2016

La paraula més polisèmica que he trobat mai

Si acabas d'arribar a Catalunya o acabas de començar a estudiar català, la paraula cap pot ser molt confusa. La sentiràs a la televisió i a les notícies (el cap d'estat, el cap de govern) i també al carrer (Bon cap de setmana! o Vine cap aquí ara mateix!). La sentiràs quan la gent es queixi (Ara no, que em fa mal el cap) però també al mercat (Ho sento, no me'n queda cap) i quan els teus professors i professores del CNL facin tot el possible perquè entenguis que No tinc ningun llibre* en català no significa res. A més, també tenim un cap a la feina, però el meu cap preferit és el Cap de Creus.
I és que, si tens el cap a tres quarts de quinze, potser és difícil tenir en compte tot el que una única paraula pot significar. Al cap d'uns mesos, però, t'acostumaràs i veuràs que tot el que no tenia ni cap ni peus ho començaràs a saber pel caps dels dits. Ara bé, cal tenir paciència i recordar que val més ésser cap de sardina que cua de pagell i no escalfar-se gaire el cap, sinò gaudir de la vida i esperar postes de sol i caps de setmana.

Molt bona Setmana Santa! I tireu pel cap que vulgueu, que mereixeu unes bones vacances!