Jo sóc l'Elena

Bon dia a tothom!

Em dic Elena i sóc d'Andalusia, de Cadis més concretament, però fa set mesos que visc a Barcelona. La meva llengua materna és el castellà, o més aviat l'andalús, que es podria dir que és una varietat dialectal d'aquell (es podria dir i jo ho dic, encara que hi ha molta gent que té una opinió diferent, però no vull començar-ne una discussió, de moment... XD). Tinc trenta-quatre anys (encara no m'importa dir-ho...) i estudio català al CNL de Barcelona.

M'agrada la fotografia, fer esport (tot i que ara mateix no en faig gaire perquè sóc molt gandula i em costa sortir a córrer com si les meves cames fossin de plom), els idiomes, menjar i beure, i la música, entre d'altres cosas.

Una cosa que m'agrada moltíssim ara mateix és parlar en català, sí, i per això he començat aquest blog (ja he llegit molt sobre si s'ha d'escriure blog o bloc, i jo em quedaré amb la primera). Aprofito cada oportunitat per practicar-lo (el català), encara que de vegades em fa vergonya, i m'encantaria aconseguir parlar-lo i escriure'l perfectament... o el millor possible.

Amb aquest blog, vull compartir les meves impresions i reflexions sobre Catalunya, Barcelona, el meu aprenentatge de la llengua catalana (que vaig començar fa cinc mesos) i de Catalunya i la cultura catalana en general, dels catalans i les catalanes, a més de qualsevol cosa sobre la meva experiència a Catalunya, com una finestra al món d'aquesta andalusa que s'atreveix a escriure en català i que pensa que, potser, Andalusia i Catalunya no són tan diferents.

Així, tots els comentaris, les correccions i les opinions respectuoses seran benvinguts i, de fet, us convido a tots y totes a participar-hi; si tu tambè aprens català, si fas de professor o professora de català, si ets andalús o andalusa a Catalunya (que ja sabem que n'hi ha molts) o si simplement passaves per aquí, em faria molta il·lusió la vostra participació :)

Per terminar, per què Mel i Mató? =D. Ja he dit que m'agrada menjar i beure, i una de les coses que m'encanta menjar des de la primera vegada que el vaig tastar és aquest postre. Tambè m'agrada molt el pa amb tomàquet, però Mel i Mató em semblava molt més poètic com a títol. Crec que la cuina catalana és un aspecte cultural que m'encatarà explorar...

Si us plau, gaudiu i compartiu =).

Molts petons!